Crees que se debe conservar la estructura tubular de la cinta transportadora de la Sanson?

dissabte, 2 d’abril de 2016

Transport cable aeri - CIMENTS MOLINS

Fotografia feta des dalt d'una pilona (2)

Al voltant del 1928 "Ciments Molins amplía els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrera una fàbrica de totxos que va fracasar. Allà es va fer un edifici d'oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la cal produida pels antics forns i un habitatge per traslladar a l'encarregat. Una gran nau de matèries primeres on s'instal·la un pont grua i quatre sitjes sobre les que es col·loca l'estació receptora d'un telefèric, que comunicarà la fàbrica amb la pedrera de Pallejà" (1)

Ves per on, Ciments Molins feia servir un cable aeri pel transport de la pedra des de les pedreres dels cims de Pallejà fins a la nova fàbrica de Quatre Camins. I si encara queda alguna resta d'aquestes instal·lacions? I tant!! anem a mirar-ho.

Cable aeri al 1928. Al fons la pedrera de Pallejà.
En primer terme la fàbrica de Quatre Camins i l'estació dels FFCC (2)
Per aixó només hem d'anar al peu de les pedreres de Pallejà i començar a buscar indicis d'aquesta activitat.
Pedrera de Pallejà
Bueno, de fet, indicis no son, les instal.lacions son molt presents i evidents, així que només cal fer una passejada per veure-las.

Idealizació de la zona on s'ubica l'estació de càrrega del cable aeri

Així doncs, la pedra extreta aniría a una petita planta de matxuqueix per reduir-la. El material passaria per un cribat i classificació primària que ompliría les tolves de càrrega de les vagonetes del cable aeri.

Aquest sería l'edifici on es feia el cribatge i separació per tamanys. Aquesta façana frontal, amb un mur central, forma dos grans tolves de material que van a parar a l'estació de càrrega de les vagonetes.


Encara queda material a les tolves, ara son el gegantesc test d'aquest pi.


En quant al propi edifici, en la part superior encara resten les instal.lacions de cribat i classificació.
Cinta de descàrrega i tròmel de classificació
I pel que fa a la part inferior de l'edifici, camí avall, trobem la galería des d'on es carregaven les vagonetes del cable aeri, que es on van a parar les tolves que veiem a dalt.

Exteriors de la galeria de càrrega del cable aeri
A l'interior ja no queda ni rastre del cable aeri, ni de la maquinària que movia el cable, tan sols alguns ancoratges. A més, s'han fet algunes modificacions per fer una espècie de barra i un recollidor per les aigues pluvials. Si es conserven però les tajaderes de les sitjes.

Interior de l'estació de càrrega del cable aeri de Ciments Molins
No obstant aixó és un racó molt interessant, ja tindrem ocasió de visitar un carregador com aquest bastant complert per a que us feu una idea de com era l'estructura i la maquinària que movia el cable quan funcionava. L'interior es també un lloc pertorbador e inquietant, a més de ser un habitual del geocatching català.


I a partir d'aquí les vagonetes anaven pel cable aeri cap a la fàbrica de Quatre Camins.

Vistes cap a la fàbrica de Quatre Camins
Del trajecte també en queden restes. Gairabé totes les pilones es troben mimetitzades i perfectament numerades bosc endins, llevat evidentment de les que hi havia per on ara passa la variant de Vallirana i també les que es trobaven just abans d'entrar a la fàbrica, que també han desaparegut.

Pilona entre el bosc
La veritat es que vaig quedar molt sorpres, doncs no esperava trobar-ne cap, i molt menys, trobar-les pràcticament senceres, no se per quant temps, doncs el formigó ja comença a patir.

Pilona nº 3
Detall de la pilona nº3
Detall d'una altra pilona

En algunes pilones queden restes de les plataformes, al terra, les fustes que falten que ja han caigut.

Fustes de les plataformes
Potser sería el moment de recuperar-ne alguna abans que el formigó acabi petant del tot.

Detall de la pilona nº 5
 De la resta de la història ja no tinc res més, ens faltaría recuperar imatges de l'estació receptora i alguna de la galeria de càrrega quan encara estava operativa. Tot i així, és una troballa molt interessant, i tot just un cable aeri dels tres que, espero, veurem en aquest blog.

Bibliografía:

(1) "75 anys d'història de Ciments Molins" dels autors Francesc Cabana, Carles Sudrià, Javier Pueyo i Carme Polo

(2) "La industria del cemento en España" 1953 Editado por la Agrupación de Fabricantes de Cemento.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada