Crees que se debe conservar la estructura tubular de la cinta transportadora de la Sanson?

dimecres, 11 de juny de 2014

Fàbrica de ciment LA CAMPINENSE - Campins


La veritat es que aquest és el cartell que esperava trobar-me en visitar aquesta particular fàbrica de ciment, i més encara si llegim aquesta notícia:


Però el cert és que al 2013 vaig trobar-me un cartell una miqueta diferent:
El cartell és el reflexe de l'oblit i un xic de maltractament que han patit aquests forns, així que no vull ni imaginar-me com es trobaven just abans que es fes la neteja de vegetació perimetral. En qualsevol cas, és una molt bona notícia que s'hagi portat a terme aquesta iniciativa de recuperació. De fet, el temps és qui millor ha preservat aquesta meravella des del seu tancament als voltants del 1925, pert tant, que passin uns anys més fins que s'acabi d'arranjar-los per poder visitar-los doncs no li farà cap mal. L'important és sortir de l'oblit.

En qualsevol cas, a tocar de la carretera i relativament a prop de l'Ermita de Sant Guillem, El Ciment és el topònim que hem de buscar en l'Alpina del Montseny, edició 1958:
I aixó que al plànol son dos minúsculs quadres negres es converteixen en aquesta meravella, mireu el que heu de trobar en arribar a aquest amagat racó:
Ni més ni menys que una bateria de forns verticals que sota l'empresa anomenada La Campinense constitueixen la "primera empresa en produir ciment pòrtland d'Espanya i de Catalunya". tal i com en Sergi Falguera (un referent una vegada més) publica al Butlletí del Centre d'Estudis Natura B-N, VII (1): 163-180 - Santa Coloma de Gramenet, 2006. 


L'estat exterior dels forns es prou acceptable, no es veuen grans esllaviçades irreparables al conjunt. Potser en el cos central, on hi han els forns laterals, cal veure si també hi ha boca a l'altra banda o si ja és així. Les boques de descàrrega, tot i no estar descobertes del tot, es troben força completes, a falta de la reixa de descàrrega. Està per veure si encara queda algun vestigi de les vies per on circulaven les vagonetes que baixaven la pedra des de la pedrera fins als forns o del recorregut fins a Sant Celoni en vies paral·leles a la carretera. Esperem que la intervenció arqueològica dissipi aquests dubtes.

L'estat interior dels forns no és tan agradable, es troben colmatats de runes i deixalles, tot i que s'entreveu les peçes que conformen la paret interior, soposem per tant, que només caldrà una bona neteja interior, potser no de tots, però si d'uns quants per poder posar-los en valor, recuperant al màxim l'estructura original interior i exterior.
En qualsevol cas, per al funcionament d'aquests tipus de forns, anomenats forns de producció continua, s'intercalen capes de roca calcària i capes de carbó com a combustible.

La càrrega de la pedra i el carbó es fa per una boca d'alimentació situada a la part de dalt
Boca d'alimentació del forn. Part superior
i la descàrrega es fa mitjançant una reixeta a la part inferior:
Boca de descàrrega. Part inferior
Al mateix temps que es descarrega la pedra calcinada per la reixa inferior del forn, es podia anar alimentant-lo per la part superior amb més capes de calcària i carbó. Així doncs, l'esquema d'un forn d'aquest tipus, respon a un gràfic similiar al següent:



En aquest context tradicional neix LACSA - La Auxiliar de la Construcción SA, que adquirint la societat La Campinense inicìa aquí el seu periple industrial cimenter. Anys més tard, tot just quan LACSA es disposava a augmentar la seva producció amb la construcció d'una nova fàbrica a Sant Celoni, "descubrióse una cantera inagotable de una caliza superior" a Santa Creu d'Olorde i l'empresa decideix canviar d'emplaçament i construir la nova fàbrica a prop d'aquesta pedrera, concretament la fàbrica de LACSA a Sant Just Desvern.

Tornant a Campins, aquí encara hi ha molta feina per fer, així que esperem que aviat poguem gaudir d'una visita guiada o si més no, auto-guiada, a aquesta fàbrica de La Campinense,  peça clau del nostre patrimoni miner associat a la industria del ciment català.

Bibliografia:    Butlletí del Centre d'Estudis Natura B-N, VII 
                      www.campins.info
                      Ciments Molins 75 anys d'història
                      Antequem SL
                      Nega films


Publicat:         Juny  2014
Visita:             Maig 2013

2 comentaris:

  1. L'any 1992 arriba a les meves mans, entre altres unes escriptures d'una pedrera per a la fabricació de ciment a Campins que havien de ser destruïdes. Des d'aquest moment començo a buscar més informació i gràcies a aquestes primeres escriptures, s'han publicat diversos estudis de la Campinense (empresa que explotava les pedreres i fabrica).

    Aprofitant els treballs de recuperació que es duien a terme als forns de ciment de Campins a l'any 2010, vam començar a treballar per a recollir material que s'havia desprès de l'interior dels forns. La nostra sorpresa va ser que la majoria dels maons massissos que envolten la part interna dels forns porten serigrafies amb el nom del seu fabricant.

    A la segona meitat del segle XIX diverses persones es van proposar construir unes instal•lacions per a la fabricació de ciment natural en el petit municipi de Campins (Barcelona). Les persones que volguessin dur a terme aquest projecte havien de tenir un gran poder adquisitiu per l'època. Aquesta idea segurament procedia de l’estranger ja que al nostre país encara no es coneixia aquest tipus de material, però fora d'Espanya ja feia molts anys que es fabricava. Probablement aquests empresaris de l'època treballaven o estudiaven fora d'Espanya, coneixent a la vegada gent estrangera. D'aquesta manera s'intercanviaven idees i possiblement s'arribà a l'acord d'aquest projecte.

    Hem trobat sis tipus de maons reflectants diferents, això no vol dir que no n'hi pugui haver més tipus. Dels sis trobats, només de quatre hem pogut trobar informació.

    Glenboig: Glenboig Union Fireclay Co; Ltd.( Cumbernauld, Gartcosh, Escocia 1882-1965).

    Snowball: James i George Hannington. Snowball, Derwenthaugh fire Brick Works.( Swalwell, Comtat de Durham, Anglaterra 1854-1935).

    TCARR: Thomas Carr & Son(Derwent, Newcastle-on-Tyne, Anglaterra 1827-1918).

    Hamsterley: Hamsterley Colliery(Swalwell, Comtat de Durham, Anglaterra 1864-1968).

    A la fàbrica de Ciment de Campins també em trobat material de la indústria de Joan Romeu Escofet, que va ser la indústria més important del ram durant aquells temps a Catalunya. Romeu Escofet, era productor de vidrades i comuns, escates per cúpules, rajoles, mosaics incrustats al foc, rajoletes, rajoles de gres per a voreres, maons refractaris, maons premsats vermells i maons esmaltats a Catalunya.

    La Sociedad la Campinense ja l'any 1886, produïa 3.135 tones de ciment diàries . Té 10 forns de calcinació. La pedra per calcinar s'extreu, part d'unes pedreres del terme de Campins i part d'altres de Sant Julià de Ramis, a la província de Girona.

    La pedrera que explotava la Campinense a Campins tenia una superfície d'unes 40 Hectàrees.

    Es pot ampliar aquesta informació en Monografies del Montseny 17 i 28.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un honor gaudir aquí del seu coneixement Sr. Galea.

      Són molt i molt interessants les dades que apunta, fruit sense dubte d'una investigació històrica acurada i rigorosa.

      Fins i tot avui en dia els refractaris son peça clau dels forns ( ara però rotatoris ) És molt llògic que essent una industria nova al pais, els materials claus per construir les pròpies instal.lacions siguin d'importació, i segurament aquesta fàbrica de Campins deu tenir una germana bessona a Escòcia o Anglaterra.

      En qualsevol cas, aquesta fàbrica és una petita meravella clau per entendre l'evolució de la industria del ciment a Catalunya, i ja veig que estirant del fil cada vegada és posa més i més interessant.

      Gràcies pel seu valuós comentari i ja sap que quedo a la seva disposició per a qualsevol col.laboració.

      Elimina