Crees que se debe conservar la estructura tubular de la cinta transportadora de la Sanson?

divendres, 23 de setembre de 2016

PATRIMONI - Fàbrica de ciment SANSON - Sant Feliu

En realidad debería cambiar el título de esta entrada y renombrarla como Transporte terrestre - Cinta transportadora SANSON, pero quiero expresamente vincularlo a la fábrica de cemento para evidenciar algunos aspectos que posteriormente me servirán para precisamente desvincularlos el uno del otro.
Conjunt de la SANSON
Las circunstancias apremian, iremos directamente al grano:


Se debe conservar la estructura tubular de la cinta que transportaba la caliza desde el Puig d'Olorda hasta la fábrica SANSON de Sant Feliu? Ojo, no estoy hablando de la fábrica SANSON, sinó únicamente de la estructura de la cinta transportadora (que por cierto es la imagen que preside la cabecera de este blog) y por asociación, del hangar de almacenamiento intermedio que aseguraba un flujo contínuo de piedra seca para la fabricación de cemento.


Actividad extractiva al Puig d'Olorda
Y porqué quiero diferenciar expresamente la cinta de transporte como elemento separado de la fábrica, pues porque son dos elementos que forman parte de actividades diferentes, complementarias evidentemente, pero diferentes.


Fàbrica de ciment SANSON de Sant Feliu de Llobregat
Por un lado, existe una actividad extractiva y por otro lado existe una actividad industrial o productiva de transformación. A priori parece una tontería, pero es un detalle de base que se esta obviando constantemente.

A grandes rasgos, sin entrar en detalle, cuando en su día finalizó la actividad extractiva, la empresa explotadora realizó la restauración de la actividad extractiva y los elementos asociados a la misma. Contemporáneamente a la restauración morfológica o propiamente estricta del terreno, se procedió a la necesaria demolición espaciada en el tiempo de los edificios y estructuras asociadas a la actividad extractiva, como fueron la machacadora principal, los primarios originales, el edificio de la segunda machacadora, incluso las pocas casas que quedaban en la colonia minera y el edificio del club. El caso es que en un momento dado, empezaron a contar los años de garantía. Este año 2016 finaliza ese periodo de garantía y la restauración de la actividad extractiva se considerará que esta totalmente ejecutada y entregada. En el proyecto de restauración de la actividad extractiva quedó una puerta abierta para la conservación de la cinta transportadora como elemento que podía tener cierto interés. Punto pelota. 

En que línea de este último párrafo aparece la fábrica de cemento SANSON, o como aparece escrita por ahí, SANSÓN, SAMSON? En ninguna. 


Sacos de 50 kg de cemento gris marca SANSON
Y porqué no aparece la fabrica en ningún sitio? Pues porque la restauración de una actividad extractiva no necesariamente debe estar vinculada a la actividad industrial o productiva de la fábrica que aprovecha el recurso. Así el fin de una explotación puede ser por agotamiento del recurso, por inviabilidad económica de extracción, por pura estrategia...

Para que se entienda perfectamente: Cuando se cerró la fabrica de Sant Just se dejó de sacar piedra del Puig d'Olorda? NO. Cuando se dejó de extraer caliza del Puig d'Olorda y se procedió a la restauración de la cantera se paró la fábrica SANSON? Sencillamente NO, continuó funcionando durante varios años después con caliza de Vallirana, es decir, sin una sola tonelada del Puig d'Olorda.  Casos inversos y misma respuesta, por eso son actividades diferentes, complementarias si, pero no necesariamente. Es decir, la actividad industrial continúa a pesar del origen de la materia prima al igual que puede suceder en el caso inverso donde se cierra una fábrica pero la actividad extractiva continúa. Más ejemplos también muy cerquita y precedente a tener en cuenta, la fábrica de la Catalana.

Volvemos al punto pelota, olvídense de la fábrica de cemento, del polvo que ha generado, de las molestias que generaron a unos vecinos y de los beneficios que generó a otros, olvídense del impacto visual, de los silos que ven, de los hornos que ya jamás volveran a girar, de las torres de ciclones, de la prehomo, del taller, de los filtros a estrenar, de las explanadas y de los depósitos, olvídense de la actividad industrial desarrollada en suelo industrial, en una isla industrial, fuera de los límites del Parque de Collserola, olvídense porque industrial es y con el tiempo ya veremos que acaba siendo, con total seguridad, una nueva Catalana, salven la documentación que puedan, bueno salven lo que puedan simplemente porque salvo jugosísima y magistral operación de presión y permuta, desaparecerá cuando el nuevo propietario lo decida, pero por ahora olvídense de la fábrica. 

Olvídense porque lo que está en juego es el futuro que condicionará lo que pasará después con los terrenos que hoy ocupa esa fábrica. Fábrica que por cierto, y muy a mi pesar, que nadie se engañe, salvo el domo y alguna joya negra de FLSmidth, poco tiene que rascar como singular o particular. Y es que silos de almacenaje, torres de ciclones, hornos rotativos y demás, por la geografía catalana todavía hay más de media docena y en la nacional pues bastantes más,  pero amigo, la estructura de la cinta es otra cosa, si ven algo parecido por aquí o por allí hágamelo saber, y es que también fue ideada por FLSmidth, que para entendernos, es el tope de la gama.



Entendido esto, la restauración de la actividad extractiva dejaba una puerta abierta a la conservación de algunos elementos que por diferentes aspectos podrían acabar teniendo alguna utilidad, o algún USO. Y aquí es donde entra a escena la estructura de la cinta y el hangar, recuerde, olvídese de la fábrica que aquí no entra en juego. La palabra clave para conservar el elemento es USO, es decir, se interpreta que se debe considerar su conservación si se le da algún uso. Y ahí es donde quizás está encallado el tema, y para que se lleve al extremo absoluto y todo el mundo lo entienda rápidamente, el acueducto de Tarragona tiene ahora algún uso? El Arco del Triunfo tiene algún uso? el Hotel Vela tiene algún uso para los que no están hospedados en él? Se ve por donde va la cosa? Como ya no tiene ningún uso y nunca más se va a poner en funcionamiento pues hay que buscarle un nuevo "uso" o sinó al suelo. Pobre y sorprendente argumento. 

A quienes corresponda, solo voy a recomendar una cosa: viajen, viajen y viajen.
Con muchísimo menos, otros ya habrían conseguido un FEDER para ponerlo en valor.

Por ahora, podemos ver puentes hechos con estructuras similares:

Scottish Greenside Place

Le Roche Sur Yon SNFC France

Harthill Footbridge UK
 No es comparable, o si? Pero un poquito de altura de miras. Ahí lo dejo...

Que debería considerarse un todo para darle sentido, efectivamente, pero el todo empieza en la fábrica de Campins, pasa por la fábrica de Sant Just Desvern, pasa por el cable aéreo hoy desaparecido de Lacsa, que era similar al de Cementos Molins en Pallejà, pasa por el traslado de los hornos hasta Sant Feliu, pasa por su particular solución aplicada al sector cementero para el abastecimiento de la nueva fábrica, y pasará por la futura desaparción de la fábrica SANSON. Hilo hay, pero nadie se atreve a tejerlo.

Así que actividad extractiva por un lado y fábrica por otro lado. 
Y ya podemos pasar del punto pelota, al punto y aparte.

El recorrido total entre la antigua machacadora y la fábrica es de aproximadamente 800 metros. La piedra machacada recorría cuatro tramos bien diferenciados salvando unos 200 metros de desnivel. 

El primer tramo, de unos 200 metros, arranca sobre una gran plataforma de hormigón que se asoma a 60 metros del suelo. 



Apoyada sobre el hormigón se asienta la gran estructura tubular, que transcurrirá elevada sobre tres grandes pilares ovales huecos. Sin duda es el tramo más visible de toda la estructura. Lo podemos ver tanto desde el Llobregat como desde Sant Just. 


La piedra entra en un gran hangar, hoy vacío, de 130 metros de largo x 40 metros de ancho y de una altura más que considerable. Aquí se almacenaba seca y se distribuía en función de la demanda de la fábrica.


El siguiente tramo, de unos 250, transcurre en zanja abierta, sin compasión y absolutamente recta, con pendiente uniforme, incluido un pequeño túnel, entre el bosque, que ha ido cicatrizando la herida a base de pinos y arbustos. 


El ultimo tramo, de otros 250 metros, vuelve a ser aereo hasta la propia fábrica.

Crees que puede considerarse patrimonio minero-industrial?
Consideras que no tiene ningún sentido conservarla una vez finalizada la explotación y mas aún tras el cierre de la fábrica?
Consideras que éstas estructuras no hacen más que perturbar el paisaje?

Consideras que no tienen cabida dentro de un Parque Natural?
Crees que ya hay muchas estructuras similares a ésta en Cataluña y en España?
Crees que hay que "achatarrarla", tirarla al suelo y plantar pinos en su lugar?
Crees que hay que conservar la estructura de la cinta? toda? un tramo? 

Y por extensión, hacer lo mismo con el hangar?



No quiero ni entrar en los posibles usos y potencialidades del conjunto, ya que ciertamente, primero hay que saber si tiene suficiente valor patrimonial, minero, arquitectónico, industrial o paisagístico como para merecer ser indultado o bien hay que aniquilarlo por completo para que no quede rastro físico de su existencia.


Hangar y Cinta del Puig d'Olorda

Inicio de la estructura

Detalle interior

Hangar de almacenamiento

Hangar de almacenamiento

Debate abierto, vota en la encuesta de arriba y sobretodo escribe tu opinión como comentario a esta entrada, no te reprimas...

(Es posible que si visitas la página desde el teléfono no aparezca la encuesta. Utiliza entonces la opción "visualitza la versió per a web" que sale al final de esta misma página)

dissabte, 2 d’abril de 2016


Son molts i molts els indrets que al llarg d’aquests anys hem trobat dignes de ser objecte d’un acondicionament seriòs per preservar-ne la seva conservació i projectar-ne un espai d’interpretació de la nostra història minera.

Sovint, es parla de patrimoni industrial, essent la minería un tipus d’industria, podem adoptar el terme i parlar-ne de Patrimoni Miner.

Molts d’aquests espais han estat recuperats encertadament, per tant, es troben dintre de l’apartat que al bloc s’etiqueta com a TURISME, entenent que forma part del nostre patrimoni i que ara per ara son espais adequats i ja condicionats per visitar-los.

D’altres, encara resten en el més obscur dels oblits, tot “esperant” la visita d’algun malalt com jo que vulgui recuperar part de la nostra història minera i que ara per ara son espais etiquetats com a PATRIMONI, per recuperar, però patrimoni al cap i a la fi.

Aquest bloc neix a partir de les entrades de patrimoni i turisme ja fetes des de mineralCAT, però com era un apartat que comença a ser molt gran dins de mineralCAT, he decidit fer-ne un bloc exclusiu.
Per establir un cert ordre hem agrupat el patrimoni en funció del tipus de producte final elaborat, i cada espai té (o tindrà) associada una entrada al bloc.

Aquí trobareu la llista dels elements que ja hem anat visitant, si no tenen el vincle corresponent és que encara no tinc a punt del tot l'entrada per publicar-la.

Patrimoni miner associat a la industria de la Sal:

     TURISME       Parc Muntanya de Sal - Cardona
     TURISME       Salines Es Trenc - Mallorca
     TURISME       Salines de Sant Antoni - Sant Carles de la Ràpita
     TURISME       Ses Salines - Ibiza
     TURISME       Salines de Vilanova de la Sal
     TURISME       Salines de Gerri de la Sal

     PATRIMONI   Transport cable aeri - SÚRIA

Patrimoni miner associat a la industria del Ciment:

   PATRIMONI     Fàbrica de ciment de La Catalana
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment de La Campinense
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment LACSA - Sant Just
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment SANSON - Sant Feliu
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment GRIFFI - Vilanova i la Geltrú
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment ASLAND - Moncada
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment ALMATRET - Lleida
   PATRIMONI     Fàbrica de ciment LA GRANJA D'ESCARP - Lleida
 
   PATRIMONI     Transport cable aeri - CIMENTS MOLINS
   PATRIMONI     Transport cable aeri - LACSA / SANSON
   PATRIMONI     Transport terrestre per tren FFCC - LACSA
   PATRIMONI     Transport terrestre per vagonetes - ASLAND Montcada

Patrimoni miner associat a l'aprofitament de la pedra, el guix i la calç:

    PATRIMONI    Forn de Guix de la Torre de Lloselles
    PATRIMONI    Forn de Guix de Can Bogunyà
    PATRIMONI    Forns de Calç de Collbató
    PATRIMONI    Forns de Calç de La Magina - Pallejà
    PATRIMONI    Forns de Calç/Ciment - La Granja d'Escarp

    TURISME        Forns de Calç d'Olivella
    TURISME        Forns de Calç del Burgar -  Sant Carles de la Ràpita
    TURISME        Pedrera romana El Mèdol - Tarragona

Patrimoni miner associat a l'aprofitament del Plom:

     PATRIMONI   Complex miner "La Martorellense"
     TURISME       Mines de Bellmunt del Priorat

Aquesta entrada es un index que preten donar una visió global ordenada del que trobem al bloc i es troba subjecta a actualitzacions periòdiques, doncs estem preparant més entrades...

Darrera actualització: Abril 2016

PATRIMONI - Transport per cable aeri - Potassa de Súria

Al bell mig de Súria, al Passeig dels Joncarets, al costat de la carretera de Súria a Balsareny podem veure un altre exemple de transport miner mitjançant un cable aeri, molt similar als emprats en la indústria del ciment per transportar la materia prima des del punt d'extracció fins la fàbrica. 

En aquest cas ens trobem davant una torre i dues vagonetes que formaven part d'aquest cable aeri pel transport de la potassa.
Imatge extreta de la galería d'imatges de l'Ajuntament de Súria
Diu la fitxa de patrimoni de la Diputació de Barcelona "Torre del Cable" amb número 08274/133 que "l'any 1962 es va construir aquest telefèric, conegut com "el cable", que unia el pou de Cabanasses (o de Anna Maria) i el de Santa Bàrbara, amb la zona de fabricació, on baixaven el mineral en vagonetes. 

Un precedent estava en el cable que partia de Cardona i del que encara queden, en alguns indrets del terme municipal, els peus de formigó sobre els que s'aixecaven les estructures metàl·liques d'aquest transportador aeri (REGUANT, 1997). Cal dir, també, que es tractava d'un transport perillós i amb pèrdues, especialment, els dies que bufava el vent, per la qual cosa calia tenir sempre vigilància tècnica.

Es tracta d'una torre metàl·lica pintada de color groc de la que pengen dues vagonetes de transport de potassa. Es troba sobre uns pilars de formigó i al peu hi ha una placa amb l'inscripció "En testimoni del transport miner".

I és una inscripció molt encertada, doncs malauradament és un dels pocs testimonis que encara queden d'aquest tipus de transport aeri. Tal i com diu a la fitxa, del seu precedent que sortia de Cardona nomès en queden alguns peus de formigó, així que, tot i que aquest tipus de transport s'havia fet servir en d'altres mines, com la de Can Palomeres a Malgrat i també a la industria cimentera, tant per part de Lacsa a Sant Just com per part de Ciments Molins per baixar la pedra de Pallejà, ara per ara ( encara que estem treballant per recuperar-ne un altre), és l'únic indret on podem tocar un cable aeri. 

Bibliografia:

Inventari de patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona - "Torre del Cable"
Web de l'Ajuntament de Súria

PATRIMONI - Fàbrica ciment La Granja d'Escarp


Fotografia de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya
Fotògraf: Lluís Marià Vidal
En la conca lignitífera de Mequinenza, a tocar de La Granja d'Escarp, descansen aquests magnífics forns de calcinació, en bateria i amb vistes al riu Segre.

Fotografía de les instal·lacions de Carbonifera del Ebro des de dalt dels forns amb el riu al fons
Fins que no he trobat la bibliografia adequada no he sabut veure realment com funcionava tot, doncs aquí hi ha de tot: 4 forns, una fàbrica, un túnel, diverses galeries, el que sembla una mini pedrera, unes mines de carbó, uns forns de vidre i fins i tot un ferrocarril de via estreta i tracció de sang.


Així que una vegada més, i després de donar-li moltes voltes, he tornat a petar en un referent, en Sergi Falguera, i concretament recomano que llegiu la seva publicació "La primera industria cementera de la provincia de Lleida", on s'explica fil per randa com funcionava aquesta indústria i on realment he pogut aprendre una mica més de la història del ciment a Catalunya.

No tinc més remei que parafrasejar-lo, perquè està perfectament explicat i només donaré unes pinzellades ràpides per què s'entengui el conjunt.

Extracció de Lignits

Per una banda, tenim unes explotacions subterrànies de lignits, que es troben entre calcàries, anomenades Mina Guadadalupe (any 1873), Ampliación Guadalupe (any 1876), i Destructora (any 1890). Soposo que els noms de Susana i Susana II que apareixen en altres bibliografies corresponen a les mateixes labors però re nombrades posteriorment.

Aspecte general de les capes de lignits que afloren pels voltants
Pel que fa a aquest lignit, es troba en capes pràcticament horitzontals, on destaca una situada a la part baixa, d'entre 40 i 80 cm i una situada a la part alta, d'entre 80 i 100 cm, separades per una calcària molt dura i compacta, sense juntes d'estratificació, i amb una potència de 80 a 120 cm.

Això condiciona unes galeries que tenen entre 2,10 i 2,50 m d'alçada, per un ample uniforme de 2m, però que s'exploten sense tocar el massís calcari intermedi, és a dir, s'extreu només les capes de lignit, per una de les cares o per les dues, en fronts de 50/60 metres.

El material es carrega en vagonetes d'una tona de capacitat sobre via fèrria de 0,80 i arrossegats per tracció animal.

Interpretació lliure de les labors subterrànies. mineralcat2016
Extracció de pedra calcària

Per una altra banda, pel que fa a la pedra calcària, es tracta d'una calcària silício-magnesiana que també s'explota mitjançant almenys, tres galeries principals, amb les seves corresponents galeries transversals a banda i banda. Aquestes galeries tenen la potència pròpia de la capa, és a dir d'1 a 1,30 m d'alçada i amb una via de 0,50 i vagons especials. Es deixen columnes sense explotar a manera de pilars de sosteniment.

Aquí hi ha un aspecte que no acabo de confirmar. Entenc que primer s'extreu el lignit, sense tocar la calcària, per tenir-lo net, i després, una vegada buidat, s'extreu la calcària, però com diu que hi ha dos amples de via i dues alçades de galeria, necessàriament són talls diferents en galeries diferents, perquè si no compartirien l'ample de via.

Elaboració del ciment

Una vegada obtinguda la matèria primera, cadascuna en les vagonetes corresponents, en un gran cobert es classifica i neteja el lignit mitjançant un cribat primari. La fracció gran neta ja queda separada i la fracció menuda passa a un tromel per separar-lo de la terra.

La pedra va en les seves vagonetes fins a la boca de càrrega dels forns on es farà la cocció. La bateria de forns està formada per quatre elements, disposats linealment:
Bateria de quatre forns en disposició lineal
Per sobre, la galeria d'on s'extreia la pedra, i per sota, la descarrega. 
Vista del conjunt amb la bateria de forns al centre i la pedrera dalt a la dreta
Cada forn disposa de tres arcs de descàrrega, un frontal i dos de laterals.
Descarrega frontal i descarrega lateral del forn 4

Descarrega frontal forn 2

Descàrrega lateral del forn 1 i del forn 2
L'interior es troba en condicions estructurals prou acceptables, encara que tots quatre han perdut completament la part superior. En quant a l'interior, es pot observar encara part del recobriment.




Una mica de brutícia a l'exterior, però res que no es pugui recuperar. 

Boca lateral d'un dels forns, amb la volta de maó plà encreuat
Una vegada cuita, passa a unes cribes de suspensió on se separa la pedra crua de la cuita i la menuda de la gruixuda. La menuda es torna a cribar per separar-la de les cendres i la terra. El resultat d'aquest procés cau en unes vagonetes que ho transportaran fins als molins de la fàbrica.

Aquests forns substitueixen a uns altres que es troben ben a prop, però que actualment es troben totalment enrunats, de fet, només són reconeixibles quan la vegetació queda baixa i des del punt de vista adequat:

Forns antics en primer terme, transformador al centre i forns nous al fons
Fotografía: Mata-Perellò, Restrepo, C
La bibliografia diu que a l'indret també hi havia uns forns de vidre dels quals no en queden restes, ja que actualment hi ha les restes de l'edifici de la fàbrica de ciment, que es va posar en marxa en 1876.

Per tant, ja tenim la pedra cuita a les portes de la fàbrica de ciment, bé, de fet a les portes no, sinó al pis superior. La pedra cau des de les vagonetes fins a una gran tolva de ferro i passa a dos molins d'1,30 m de diàmetre. El material en pols passa a un tròmel on se separa la part més fina, ja acabada, que va a parar a un elevador que alimenta un gran dipòsit, que és el pis superior del cos central de l'edifici i la part més gruixuda, que torna al procés de mòlta. Amb tot, el producte final era un ciment apte per elaborar morter per obres hidràuliques i obres ordinàries.


La fàbrica funcionava amb màquina de vapor de 20 Cv, que s'alimentava dels mateixos lignits i que a més de moure els molins, movia les màquines de la ferreria i de la fusteria.

I això no és tot, les instal·lacions comptaven també amb una línia de ferrocarril d'ample 0,80 amb tracció animal pel transport del carbó i la cals/ciment fins a un embarcador situat 4 km aigües amunt, passat la veïna Granja d'Escarp. També es podien carregar carros per altres destinacions.

Es pot veure encara un edifici amb tolves de descàrrega a tocar del traçat de l'antic ferrocarril.


Segons indiquen els companys de spanishrailway.com es tractava d'una "Línea de ancho 800 mm y 3800 ml de longitud explotada mediante tracción de sangre, que comunicaba  una fábrica de cemento con el embarcadero del Rio Segre. Dentro de la red de la fábrica existía una segunda red y ambas estaban comunicadas mediante un plano inclinado.

Esta línea fue suprimida en 1920 y levantada en 1926. Las minas y la fábrica de cemento pasaron a ser propiedad de la Carbonífera del  Ebro"

Una vegada vist tot el conjunt hem de fer algunes consideracions.

Pel que fa a les mines de lignit val a dir que algunes es troben al peu de la carretera i que actualment es troben protegides i bastant mimetitzades sota la vegetació, com també el túnel-galeria per on circulava el ferrocarril, que és el de l'arc, al costat d'una galeria de la mina.

Entrada túnel del ferrocarril i galeria de la Mina.
Fotografía: Celia Llurba any 2002 i Google Maps any 2016

Aquest túnel-galeria, a més de les corresponents boques d'entrada i sortida, té una galeria d'accés intermèdia des de la mateixa carretera.


De fet, una vegada més, recomanem no entrar, doncs per una banda, podem veure l'aflorament dels lignits molt fàcilment pels voltants, doncs les mines exploten els nivells lignitífers que afloren a la mateixa carretera i per d'altra banda, la mateixa estratigrafia de l'indret, i el pas del temps no ajuden gaire, doncs l'excavació de les galeries comporta la descompressió de les capes, provocant esllavissades de llisos de gran envergadura, així que ull viu.


La plasticitat entre capes fa que es trenquin com rajoles de xocolata provocant aquestes esllavissades.


Aquest és el motiu pel qual desistim també de visitar l'interior de les mines, fixeu-vos en els grans blocs de pedra que hi ha a l'entrada i sobretot amb el bombament de les capes superiors.

Vist aquest panorama desistim de visitar la mina que hi ha al barranc de la Vall de Canar, ja que ja en la pròpia bocamina, ens rep una gran esllavissada que no anima gaire a endinsar-s'hi. Evidentment, als talussos exteriors aflora el lignit explotat, per tant, no cal arriscar-se.


 Amb tot, el conjunt té molts punts d'interès miner i és força complet, doncs té de tot, mines, forns en un bon estat de conservació, restes de la fàbrica, tolves, afloraments de lignits visibles i fins i tot un túnel ferroviari i tot en un entorn especial. A més, no oblidem que és la primera fàbrica de ciment que es va establir a la província de Lleida, per tant, té un gran valor patrimonial, per tant caldria conservar-lo i posar-lo en valor, doncs sense dubte, enlloc trobarem una confluència d'elements tan gran i singulars com aquí.

Per completar la visita podem apropar-nos al mirador de l'Aiguabarreig, que curiosament sí que gaudeix d'una excepcional posada en valor en forma de construcció de fusta un xic egoista, d'esquena a la història minera que l'envolta. Afegir un cartellet mirant cap als forns explicant una mica d'història minera no hauria incrementat desmesuradament el pressupost, pero ja se sap, la minería .....


Visita:      Agost 2015
Publicat: Febrer 2016


Bibliografia:

"La primera industria cementera de la provincia de Lleida" - Sergio Falguera Torres

Los sistemas de transporte minero de la Mina Susana ( La Granja d'Escarp, cuenca lignitífera de Mequinenza, depresión geológica del Ebro, Lleida.) MATA-PERELLÓ, J.M y RESTREPO, C. - Museu de Geología "Valentí Masachs" y Departament d´Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central - Sèrie B - nº 395 - març del 2011
ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82. 12 pàgines. RECORREGUT PER LES COMARQUES DEL BAIX CINCA I DEL BAIX SEGRE (SEGRIÀ) A TRAVÉS DEL PATRIMONI GEOLÒGIC I MINER DE LA CONCA LIGNITÍFERA DE MEQUINENZA: DES DE MEQUINENSA A MINA DE LA CANOTA I A LA MINA DE LA CANOTA SEPARADA (SERÓS) - MATA-PERELLÓ,

TERRA ENDINS Revista de Geología - Sèrie B - nº 230 - juliol - 2009
MINA LA CANOTA - ITINERARIO GEOLÓGICO A TRAVÉS DEL PATRIMONIO GEOLÓGICO Y MINERO POR LA CONCA LIGNITÍFERA DE MEQUINENZA, SECTORES DEL BAJO CINCA / BAIX CINCA Y DEL BAIX SEGRE (SEGRIÀ): ENTRE MEQUINENZA, LAGRANJA D´ESCARP, SERÓS Y MEQUINENZA - MATA-PERELLÓ, J.M.

Itinerari miner pels voltants de la Granja d'Escarp - Cèlia Llurba Mort - Eng. Tèc. de Mines

"La primera industria cementera de la provincia de Lleida" - Sergio Falguera Torres



PATRIMONI - Forn de Calç Les Pedreres de Pallejà

Just abans d'arribar a "Les Pedreres" de Pallejà, per sobre de La Magina i per sota de Les Planes, podem trobar les restes d'un forn de calç una mica especial.


Quan dic que és una mica especial és perquè creiem que és un dels petits forns precursors del negoci dels ciments al Baix Llobregat per part del que ara coneixem com a Ciments Molins.

No era l'únic que tenia la família, però aquí la família Molins n'explotava la calcària de Les Pedreres de Pallejà i en produïa cal viva. Poc més hem pogut esbrinar d'aquest forn, només que funcionava amb carbó, a diferència d'altres de la zona que encara funcionaven amb llenya.

També sabem que era de tipus vertical, on s'alternaven capes de pedra amb capes de carbó, fet que li donava també la denominació de forn de producció continua, entenent que amb un sol forn, es podia completar tot el cicle, omplint-lo amb capes de pedra i carbó per dalt a mesura que les capes intermèdies es couen i es buidava el forn de calç per sota.

Hi ha un esquema d'aquest tipus de forn a l'entrada de Fàbrica de ciments de La Campinense

I quan dic que era "precursor" és perquè suposem que el producte que es produïa era encara la calç viva, és a dir, que la cocció es feia només amb la pedra calcària i el carbó. Després d'aquest forn, la família Molins construiria d'altres, passant a la producció de cals hidràulica ( cocció de calcària conjuntament amb argiles ) i també de ciments naturals amb el que ja podem anomenar com a fàbriques de ciment a Pallejà i Vallirana.
Restes del forn
Com heu vist, no és que quedi gaire d'aquest forn, de fet no queda res més que aquests murs, la gran part és a terra, però és una baula més que va completant la cadena dels inicis del ciment al Baix Llobregat.
Mostra de Calç
Visita:     Juliol 2014
Publicat: Febrer 2016



Transport cable aeri - CIMENTS MOLINS

Fotografia feta des dalt d'una pilona (2)

Al voltant del 1928 "Ciments Molins amplía els seus terrenys de la fàbrica de Quatre Camins amb la incorporació de 70.000 m2 on havia funcionat anys enrera una fàbrica de totxos que va fracasar. Allà es va fer un edifici d'oficines, un magatzem de recanvis, una nau sense tancament per hidratar la cal produida pels antics forns i un habitatge per traslladar a l'encarregat. Una gran nau de matèries primeres on s'instal·la un pont grua i quatre sitjes sobre les que es col·loca l'estació receptora d'un telefèric, que comunicarà la fàbrica amb la pedrera de Pallejà" (1)

Ves per on, Ciments Molins feia servir un cable aeri pel transport de la pedra des de les pedreres dels cims de Pallejà fins a la nova fàbrica de Quatre Camins. I si encara queda alguna resta d'aquestes instal·lacions? I tant!! anem a mirar-ho.

Cable aeri al 1928. Al fons la pedrera de Pallejà.
En primer terme la fàbrica de Quatre Camins i l'estació dels FFCC (2)
Per aixó només hem d'anar al peu de les pedreres de Pallejà i començar a buscar indicis d'aquesta activitat.
Pedrera de Pallejà
Bueno, de fet, indicis no son, les instal.lacions son molt presents i evidents, així que només cal fer una passejada per veure-las.

Idealizació de la zona on s'ubica l'estació de càrrega del cable aeri

Així doncs, la pedra extreta aniría a una petita planta de matxuqueix per reduir-la. El material passaria per un cribat i classificació primària que ompliría les tolves de càrrega de les vagonetes del cable aeri.

Aquest sería l'edifici on es feia el cribatge i separació per tamanys. Aquesta façana frontal, amb un mur central, forma dos grans tolves de material que van a parar a l'estació de càrrega de les vagonetes.


Encara queda material a les tolves, ara son el gegantesc test d'aquest pi.


En quant al propi edifici, en la part superior encara resten les instal.lacions de cribat i classificació.
Cinta de descàrrega i tròmel de classificació
I pel que fa a la part inferior de l'edifici, camí avall, trobem la galería des d'on es carregaven les vagonetes del cable aeri, que es on van a parar les tolves que veiem a dalt.

Exteriors de la galeria de càrrega del cable aeri
A l'interior ja no queda ni rastre del cable aeri, ni de la maquinària que movia el cable, tan sols alguns ancoratges. A més, s'han fet algunes modificacions per fer una espècie de barra i un recollidor per les aigues pluvials. Si es conserven però les tajaderes de les sitjes.

Interior de l'estació de càrrega del cable aeri de Ciments Molins
No obstant aixó és un racó molt interessant, ja tindrem ocasió de visitar un carregador com aquest bastant complert per a que us feu una idea de com era l'estructura i la maquinària que movia el cable quan funcionava. L'interior es també un lloc pertorbador e inquietant, a més de ser un habitual del geocatching català.


I a partir d'aquí les vagonetes anaven pel cable aeri cap a la fàbrica de Quatre Camins.

Vistes cap a la fàbrica de Quatre Camins
Del trajecte també en queden restes. Gairabé totes les pilones es troben mimetitzades i perfectament numerades bosc endins, llevat evidentment de les que hi havia per on ara passa la variant de Vallirana i també les que es trobaven just abans d'entrar a la fàbrica, que també han desaparegut.

Pilona entre el bosc
La veritat es que vaig quedar molt sorpres, doncs no esperava trobar-ne cap, i molt menys, trobar-les pràcticament senceres, no se per quant temps, doncs el formigó ja comença a patir.

Pilona nº 3
Detall de la pilona nº3
Detall d'una altra pilona

En algunes pilones queden restes de les plataformes, al terra, les fustes que falten que ja han caigut.

Fustes de les plataformes
Potser sería el moment de recuperar-ne alguna abans que el formigó acabi petant del tot.

Detall de la pilona nº 5
 De la resta de la història ja no tinc res més, ens faltaría recuperar imatges de l'estació receptora i alguna de la galeria de càrrega quan encara estava operativa. Tot i així, és una troballa molt interessant, i tot just un cable aeri dels tres que, espero, veurem en aquest blog.

Bibliografía:

(1) "75 anys d'història de Ciments Molins" dels autors Francesc Cabana, Carles Sudrià, Javier Pueyo i Carme Polo

(2) "La industria del cemento en España" 1953 Editado por la Agrupación de Fabricantes de Cemento.